El trobador era la persona que componia la lletra i la música dels poemes. Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant. Els trobadors podien pertànyer a estaments diferents: des de reis i grans senyors fins a burgesos, cavallers, mercaders o, simplement, professionals que vivien d'aquesta feina. Malgrat el caràcter oral d'aquestes composicions, se n'han conservat moltes, gràcies als cançoners, reculls que es van compilar a partir del segle XIII i que es van organitzar per autors i gèneres. Encapçalant els poemes, sovint hi havia una biografia del trobador, de vegades plena d'elements inventats, anomenada Vida, i una breu explicació del motiu o la finalitat de la composició, anomenada Razó.
