Deixem uns links on us podeu posar a prova sobre tot el que hem explicat aquest es un joc del penjat sobre els trobadors i la lírica trobadoresca
http://www.ahorcado.net/ahorcados.php?id=4b08752862c9b
PISTES
1.- Recita
2.- Compon
3.- On
4.- Gènere de la lírica trobadoresca
5.- Gènere de la lírica trobadoresca
6.- Fase de l'amor cortés
7.- Fase de l'amor cortés
8.- Senyal
9.- Espies
10.- Marid
11.- Fase de l'amor cortés
12.- Gènere de la lírica trobadoresca
13.- Gènere de la lírica trobadoresca
14.- Gènere de la lírica trobadoresca
15.- Gènere de la lírica trobadoresca
i aquest és un trivial
http://www.apreguntar.com/encuestas.php?id=4b094c2ed6538
dissabte, 21 de novembre del 2009
TROBADORS CATALANS
Els tres trobadors catalans més importants s'anomenen, genèricament, "els tres Guillems":
¨Guillem de Berguedà
¨Guillem de Cabestany
¨Guillem de Cervera, conegut popularment com "Cerverí de Girona"
Els sirventesos de Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà és un dels grans trobadors catalans. Va escriure 28 poemes, molts dels quals són sirventesos, en els quals fa referència als nombrosos conflictes que va protagonitzar com a senyor feudal amb possessions al Berguedà i al Vallès. Va morir de forma violenta l'any 1192. El seu estil és vigorós, apassionat, amb molta varietat de recursos, original. És famós el sirventès que escriu al seu veí i enemic Ponç de Mataplana
Guillem de Cabestany i la "Llegenda del cor menjat"
Guillem de Cabestany probablement no era de llinatge noble i tenim poques referències històriques sobre ell. Probablement era fill d'un cavaller i hauria nascut cap a mitjans del segle XII. En la Vida que acompanya les seves composicions conservades figura l'única dada rigorosament històrica que sabem d'aquest trobador: que la seva dama s'anomenava Saurimonda, nascuda cap al 1176 i esposa de tres nobles rossellonessos: primer es va casar amb Ermengol de Vernet, després amb Ramon de Castell Rosselló i, vídua per tercera vegada, amb Ademar de Mosset. Sembla que l'època en què Guillem de Cabestany la fa destinatària de les seves poesies amoroses correspon a la del seu primer matrimoni. La Vida de Guillem de Cabestany atribueix al trobador la "Llegenda del cor menjat", encara que aquesta llegenda s'ha atribuït a d'altres personatges i sembla que és d'origen oriental.
Cerverí de Girona
Guillem de Cervera, conegut també com a Cerverí de Girona, va ser la darrera figura del període trobadoresc, Documentat entre els anys 1259 i 1285, va estar al servei dels reis catalans i del vescomte de Cardona com a trobador professional. Se'n conserven 120 composicions de temàtica i estil diversos. Gràcies a les seves poesies coneixem moltes dades sobre la política del moment
¨Guillem de Berguedà
¨Guillem de Cabestany
¨Guillem de Cervera, conegut popularment com "Cerverí de Girona"
Els sirventesos de Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà és un dels grans trobadors catalans. Va escriure 28 poemes, molts dels quals són sirventesos, en els quals fa referència als nombrosos conflictes que va protagonitzar com a senyor feudal amb possessions al Berguedà i al Vallès. Va morir de forma violenta l'any 1192. El seu estil és vigorós, apassionat, amb molta varietat de recursos, original. És famós el sirventès que escriu al seu veí i enemic Ponç de Mataplana
Guillem de Cabestany i la "Llegenda del cor menjat"
Guillem de Cabestany probablement no era de llinatge noble i tenim poques referències històriques sobre ell. Probablement era fill d'un cavaller i hauria nascut cap a mitjans del segle XII. En la Vida que acompanya les seves composicions conservades figura l'única dada rigorosament històrica que sabem d'aquest trobador: que la seva dama s'anomenava Saurimonda, nascuda cap al 1176 i esposa de tres nobles rossellonessos: primer es va casar amb Ermengol de Vernet, després amb Ramon de Castell Rosselló i, vídua per tercera vegada, amb Ademar de Mosset. Sembla que l'època en què Guillem de Cabestany la fa destinatària de les seves poesies amoroses correspon a la del seu primer matrimoni. La Vida de Guillem de Cabestany atribueix al trobador la "Llegenda del cor menjat", encara que aquesta llegenda s'ha atribuït a d'altres personatges i sembla que és d'origen oriental.
Cerverí de Girona
Guillem de Cervera, conegut també com a Cerverí de Girona, va ser la darrera figura del període trobadoresc, Documentat entre els anys 1259 i 1285, va estar al servei dels reis catalans i del vescomte de Cardona com a trobador professional. Se'n conserven 120 composicions de temàtica i estil diversos. Gràcies a les seves poesies coneixem moltes dades sobre la política del moment
TROBADORITZ
Azalais de Porcairagues
Va ser una trobairits de finals del segle XII. De la seva biografia, poca cosa en sabem. De fet, la informació que ens ha arribat fins avui en dia és gràcies a la seva "Vida” Un detall important sobre aquest personatge és que es tracta de la primera trobairitz de nom conegut. Tot i això, fins als nostres dies no ens ha arribat més que una cançó de 52 versos. La resta de la seva obra s'ha perdut.
Beatritz de Dia
Coneguda com a Comtessa de Dia (finals del s.XII - mitjans del s.XIII) fou una trobadora occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobadora.
TROBADORS OCCITANS
Bernart de Ventadorn
(vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un popular trobador occità. La majoria dels seus poemes són amorosos. Es diferencia d'altres autors de l'època per la manera més personal de mostrar els seus sentiments. El reconeixement a la seva obra va arribar fins al romanticisme.
Marcabru
Fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat poètica pot situar-se 
aproximadament entre els anys 1130 i 1150. Era originari de la regió de Gascunya i d'extracció humil. Sembla que es va dedicar professionalment a la poesia, exercint com a joglar de les seves pròpies composicions. Fou protegit del també trobador i poderós senyor feudal Guillem X d’Aquitània, fill del també trobador Guillem IX de Poitiers, i d’Alfons VII de Castella i Lleó, en la cort del qual va romandre durant uns deu anys. Encara que es conserven dues vides de Marcabrú amb prou feines aporten dades biogràfiques rellevants. Va rebre l'àlies de Panperdut a causa d'un sirventès que li va dirigir un tal Aldrics de Vilar, al que Marcabrú va respondre amb igual o major virulència. Es conserven 42 poemes seus. La seva obra es caracteritza pel to moralista: es queixa contínuament de la corrupció dels costums, del triomf del fals'amor (fals amor) sobre el fi'amor (amor cortès).
aproximadament entre els anys 1130 i 1150. Era originari de la regió de Gascunya i d'extracció humil. Sembla que es va dedicar professionalment a la poesia, exercint com a joglar de les seves pròpies composicions. Fou protegit del també trobador i poderós senyor feudal Guillem X d’Aquitània, fill del també trobador Guillem IX de Poitiers, i d’Alfons VII de Castella i Lleó, en la cort del qual va romandre durant uns deu anys. Encara que es conserven dues vides de Marcabrú amb prou feines aporten dades biogràfiques rellevants. Va rebre l'àlies de Panperdut a causa d'un sirventès que li va dirigir un tal Aldrics de Vilar, al que Marcabrú va respondre amb igual o major virulència. Es conserven 42 poemes seus. La seva obra es caracteritza pel to moralista: es queixa contínuament de la corrupció dels costums, del triomf del fals'amor (fals amor) sobre el fi'amor (amor cortès). AMOR CORTÈS
L'amor cortès o fin'amors és el concepte de l'amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S'anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort. L'amor cortès comporta el trasllat de la rígida estructura feudal (senyor-fidelitat-vassall) a la literatura (dama-fidelitat-amador).
PERSONATGES
Dama
És la dama a qui va adreçat el poema. Acostuma a ser una dona casada i de condició més elevada que el trobador.
Om
És el trobador, el vassall de la dama. Que havia de passar per quatre etapes: fenhedor ("tímid"), la de pregador ("suplicant"), la d'entenedor ("enamorat tolerat") i la drutz ("amant").
Gilós
Acostuma a ser el marit de la dama, que no tolera el festeig del trobador, i és presentat com un enemic.
Lausengiers
En un ambient tancat com és la cort, no poden faltar els malparladors, còmplices del marit, que faran més difícil el nom del trobador.
GÈNERES DE LA LÍRICA TROBADORESCA
POESIA AMOROSA
Cançó
Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l'última estrofa de la composició, anomenada tornada.
Pastorel·la
Diàleg entre una pastora i un cavaller.
Alba
Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
POESIA D'ATAC PERSONAL
Sirventès
Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l'enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
ALTRES TEMES
Plany
Composició dedicada a plorar la mort d'un gran personatge.
Tensó
Debat poètic entre dos trobadors
Canço de croada
Composició que el trobador fa per donar ánims als soldats que anaven a lluitar a les croades
Dansa
Composició feta per ser ballada
Cançó
Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l'última estrofa de la composició, anomenada tornada.
Pastorel·la
Diàleg entre una pastora i un cavaller.
Alba
Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
POESIA D'ATAC PERSONAL
Sirventès
Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l'enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
ALTRES TEMES
Plany
Composició dedicada a plorar la mort d'un gran personatge.
Tensó
Debat poètic entre dos trobadors
Canço de croada
Composició que el trobador fa per donar ánims als soldats que anaven a lluitar a les croades
Dansa
Composició feta per ser ballada
JOGLARS
Eren les per
sones que es dedicaven a entretenir i a divertir tota mena de gent. Alguns joglars eren èpics, ja que interpretaven cançons de gesta. Aquest joglars disposaven d'una gran llibertat a l'hora de representar aquests poemes: improvisaven i, de vegades, alteraven passatges de l'obra d'acord amb els gustos i l'atenció del públic que els escoltava. En canvi, els joglars lírics havien de transmetre amb exaltitud, fidelitat i precisió les cançons que havien compost els trobadors. Per aquest motiu, alguns trobadors tenien al seu servei un o més joglars encarregats de divulgar les seves composicions.
sones que es dedicaven a entretenir i a divertir tota mena de gent. Alguns joglars eren èpics, ja que interpretaven cançons de gesta. Aquest joglars disposaven d'una gran llibertat a l'hora de representar aquests poemes: improvisaven i, de vegades, alteraven passatges de l'obra d'acord amb els gustos i l'atenció del públic que els escoltava. En canvi, els joglars lírics havien de transmetre amb exaltitud, fidelitat i precisió les cançons que havien compost els trobadors. Per aquest motiu, alguns trobadors tenien al seu servei un o més joglars encarregats de divulgar les seves composicions.
TROBADORS
El trobador era la persona que componia la lletra i la música dels poemes. Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant. Els trobadors podien pertànyer a estaments diferents: des de reis i grans senyors fins a burgesos, cavallers, mercaders o, simplement, professionals que vivien d'aquesta feina. Malgrat el caràcter oral d'aquestes composicions, se n'han conservat moltes, gràcies als cançoners, reculls que es van compilar a partir del segle XIII i que es van organitzar per autors i gèneres. Encapçalant els poemes, sovint hi havia una biografia del trobador, de vegades plena d'elements inventats, anomenada Vida, i una breu explicació del motiu o la finalitat de la composició, anomenada Razó.
QUAN I ON NEIX LA LÍRICA TROBADORESCA?
A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català. Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són diverses: la proximitat geogràfica, els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença, la semblança de totes dues llengües i el prestigi de la lírica trobadoresca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)